{"id":1400,"date":"2020-01-21T13:39:57","date_gmt":"2020-01-21T12:39:57","guid":{"rendered":"http:\/\/edicion.fundacionjesusserra.org\/poesia\/?page_id=1400"},"modified":"2026-02-25T09:00:35","modified_gmt":"2026-02-25T08:00:35","slug":"premi-especial","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/edicion.fundacionoccident.org\/poesia\/cat\/premi-especial","title":{"rendered":"Premi Especial"},"content":{"rendered":"

[et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”off” _builder_version=”3.17.6″][et_pb_row _builder_version=”3.17.6″][et_pb_column type=”2_3″][et_pb_text _builder_version=”3.17.6″]<\/p>\n

Guanyador del VI Premi Especial de Poesia Jes\u00fas Serra<\/h2>\n

Jos\u00e9 Corredor-Matheos<\/strong><\/p>\n

\"\"

Fotografia de Pepe J. Galanes<\/p><\/div>\n

Veure edicions anteriors<\/a><\/p>\n

Jos\u00e9 Corredor-Matheos (Alc\u00e1zar de San Juan, 1929) \u00e9s un poeta, cr\u00edtic d’art,historiador, traductor i assagista manxec afincat a Barcelona des de 1936. \u00c9s autor d’una extensa obra po\u00e8tica, entre la que destaca El don de la ignorancia<\/em> (Barcelona: Tusquets, 2004) pel que va guanyar el Premi Nacional de Poes\u00eda. \u00c9s tamb\u00e9 reconegut per la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de nombrosos poetes catalans.<\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_code _builder_version=”3.17.6″ module_id=”anteriores-ediciones”]

\r\n
\r\n <\/div>\r\n\r\n
\r\n \r\n
\r\n \r\n <\/i><\/span>\r\n <\/i><\/span>\r\n <\/span>\r\n Guanyador del V Premi Especial Jes\u00fas Serra<\/span>\r\n <\/div>\r\n
\r\n

Jaume Pont<\/strong><\/p>\n

Veure edicions anteriors<\/a><\/p>\n

Jaume Pont (Lleida, 1947) \u00e9s autor de L\u00edmit(s) (1976), Els vels de l\u2019eclipsi (1980), Jard\u00edn b\u00e0rbar (1981), Divan (1982), Ra\u00f3 d\u2019atzar. Poesia 1974-1989 (1990), Vol de cendres (1996), Llibre de La Frontera (2000), Enlloc (2007), l\u2019antologia d\u2019autor L\u2019altra llum (2014), C\u00e0ntic d\u2019ombres (2017) i Mirall de negra nit (2020). Els seus poemes han estat tradu\u00efts a una vintena llarga de lleng\u00fces. tradu\u00efts a una vintena de lleng\u00fces. La seva obra ha estat guardonada amb els premis \u201cVicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s\u201d, el de la \u201cCr\u00edtica Serra d\u2019Or per dos cops, el \u201cNacional de la Cr\u00edtica\u201d, el \u201cCarles Riba\u201d, el \u201cQuima Jauma\u201d a la traject\u00f2ria, i el premi europeu \u201cVirgile\u201d de poesia en reconeixement a la seva obra po\u00e8tica tradu\u00efda al franc\u00e8s. L\u2019any 2023, a Par\u00eds, li fou concedit el prestigi\u00f3s premi \u201cMallarm\u00e9\u201d de poesia pel seu llibre \u201cMiroir de nuit profonde\u201d, tradu\u00eft al franc\u00e8s per Fran\u00e7ois-Michel Durazzo.<\/p>\n

Com a cr\u00edtic literari, ha publicat nombrosos estudis dedicats a les avantguardes de la immediata postguerra, la poesia de Carlos Edmundo de Ory i Eduardo Chicharro, i la poesia catalana dels anys setanta. D\u2019entre les seves aportacions cr\u00edtiques esmentarem El Postismo, La poes\u00eda de Carlos Edmundo de Ory, La nova poesia catalana (en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Joaquim Marco), El corrent G.V. (La poesia de Guillem Viladot) i Espejo y laberinto. (Ensayos de poes\u00eda hisp\u00e1nica contempor\u00e1nea). Jaume Pont ha estat professor de les universitats de Barcelona, Poitiers, Littoral-C\u00f4te d\u2019Opale (Fran\u00e7a), N\u00e0pols (It\u00e0lia), Illinois (U.S.A.) i Mar del Plata (Argentina). Actualment \u00e9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Literatura Espanyola Moderna i Contempor\u00e0nia a la Universitat de Lleida. El 2018 Jaume Pont fou anomentat doctor honoris causa per la Universitat Nacional i Kapodistr\u00edaca d\u2019Atenes.<\/p>\n

<\/p>\n <\/div>\r\n \r\n

\r\n \r\n <\/i><\/span>\r\n <\/i><\/span>\r\n <\/span>\r\n Guanyador del IV Premi Especial Jes\u00fas Serra<\/span>\r\n <\/div>\r\n
\r\n

Eloy S\u00e1nchez Rosillo<\/strong><\/p>\n

Veure edicions anteriors<\/a><\/p>\n

Eloy S\u00e1nchez Rosillo<\/strong> va n\u00e9ixer a M\u00farcia, el 24 de juny de 1948.<\/p>\n

Va cursar els estudis superiors en la universitat de la seva ciutat natal, per la qual \u00e9s doctor en Filologia Rom\u00e0nica.<\/p>\n

La vida professional de S\u00e1nchez Rosillo va transc\u00f3rrer en la Universitat de M\u00farcia, en la Facultat de Lletres de la qual va ser professor de literatura espanyola.<\/p>\n

Ha publicat onze llibres de poemes: Maneres d'estar sol (Madrid, 1978, Premi Adonais 1977), P\u00e0gines d'un diari (Barcelona, 1981), Triaves (Madrid, 1984), Autoretrats (Barcelona, 1989), La vida (Barcelona, 1996), La certesa (Barcelona, 2005, Premi Nacional de la Cr\u00edtica), Sentir la llum (Barcelona, 2008), Somni de l'origen (Barcelona, 2011), Abans del nom (Barcelona, 2013), Qui ho diria (Barcelona, 2015) i La branca verda (Barcelona, 2020, Premi Les Llibreries Recomanen).<\/p>\n

Els deu primers estan recollits en Les coses com van ser. Poesia completa, 1974-2017 (Barcelona, 2018), volum editat per Tusquets Editores, que ve publicant els llibres de l'autor des de fa m\u00e9s de vint-i-cinc anys.<\/p>\n

El seu llibre m\u00e9s recent \u00e9s El somni complert, publicat aix\u00ed mateix per Tusquets (Barcelona, 2023), en el qual l'autor recull els seus escrits sobre poesia i una selecci\u00f3 d'entrevistes centrades en el mateix tema.<\/p>\n

Hi ha diverses antologies de la seva obra: Confid\u00e8ncies (Renaixement, Sevilla, 2006), La deu del temps (Universitat de les Am\u00e8riques, Pobla, M\u00e8xic, 2007), En l'arbre del temps (Pre-Textos, Val\u00e8ncia, 2012), Fil d'Or (Lletres Hisp\u00e0niques, C\u00e0tedra, Madrid, 2014), Lluna de quan i on (EUNA, Universitat Nacional, Heredia, Costa Rica, 2020).<\/p>\n

S\u00f3n nombroses les seves col\u00b7laboracions en diaris i revistes, aix\u00ed com les lectures comentades dels seus propis poemes a Espanya i Hispanoam\u00e8rica i altres pa\u00efsos.<\/p>\n

La seva obra \u00e9s present en les antologies col\u00b7lectives m\u00e9s representatives i difoses. Algun dels seus llibres i seleccions m\u00e9s o menys extenses de la seva poesia han estat tradu\u00efts a altres idiomes.<\/p>\n

<\/p>\n <\/div>\r\n \r\n

\r\n \r\n <\/i><\/span>\r\n <\/i><\/span>\r\n <\/span>\r\n Guanyador del III Premi Especial Jes\u00fas Serra<\/span>\r\n <\/div>\r\n
\r\n

Marta Pessarrodona <\/strong><\/p>\n

Poeta, assagista, traductora i narradora.<\/strong><\/p>\n

Veure edicions anteriors<\/a><\/p>\n

Marta Pessarrodona (Terrassa, Vall\u00e8s Occidental, 1941) des dels tretze anys ja va estudiar a Barcelona. Primerament a l\u2019Institut Maragall del qual guarda un molt <\/span>bon record<\/span>, i hist\u00f2ria a la Universitat de Barcelona.<\/span><\/p>\n

Actualment es reparteix entre Barcelona, on ha viscut\u00a0 des de finals dels anys seixanta del segle passat i Sant Cugat, al cor del Vall\u00e8s Occidental. De 1972 a 1974 va ser lectora d\u2019espanyol a la Universitat de Nottingham, Gran Bretanya, on considera que va passar els dos millors anys objectius de la seva vida. Ha estat dues vegades becada\u2014sense postular per cap beca\u2014pel Goethe Institut, vivint a Berl\u00edn (1984 i 1987). Una circumst\u00e0ncia que l\u2019aboca a dir que est\u00e0 feli\u00e7ment casada amb la ciutat de Londres des del 1967, l\u2019any de la seva primera estada estudiantil, per\u00f2 Berl\u00edn \u00e9s el seu adulteri des de la primera vegada que va residir en aquella capital prussiana. <\/span><\/p>\n

Laboralment t\u00e9 una experi\u00e8ncia editorial d\u2019uns quinze anys, ja com a responsable de drets estrangers, promoci\u00f3 i direcci\u00f3 <\/span>liter\u00e0ria<\/span>. <\/span>\u00c9s escriptora independent des de 1989. Va idear i <\/span>coordinar, al <\/span>llarg de deu anys, la Comissi\u00f3 Internacional per a la Promoci\u00f3 de la Cultura Catalana per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, activitat que li va permetre sentir un veritable orgull <\/span>pel<\/span> seu pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

Ha\u00a0 rebut els seg\u00fcents guardons: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), Premi Enric Prat de la Riba d\u2019assaig (2005),\u00a0 Medalla d\u2019Honor de la Ciutat de Terrassa (2013), Premi Nacional de Literatura (2011),\u00a0 Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes (2019) i el Rosalia de Castro del PEN Club <\/span>gallec (2019). <\/span>Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vall\u00e8s) hi ha una biblioteca amb el meu nom i des del 2021 un\u00a0 Mural a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vall\u00e8s. Figura al <\/span>Xard\u00edn<\/span> das Pedras que Falan, de Sant Jaume de Gal\u00edcia i, des del 2021, una estrofa d\u2019un poema seu figura al mon\u00f2lit del Cementiri de Terrassa, honorant les v\u00edctimes del Covid.\u00a0<\/span><\/p>\n

Una po\u00e8tica<\/strong><\/p>\n

Marta, com a poeta, diu: Fa anys al Ashmolean Museum <\/span>d\u2019Oxford<\/span>, Gran Bretanya, vaig copiar una carta que exposaven del <\/span>poeta<\/span> rom\u00e0ntic William Wordsworth del qual vaig retenir que ell com a poeta o era un moralista o no era res. Aquest, crec, que \u00e9s el meu cas, aix\u00ed com la seguretat de pensar que, cas de no haver escrit la poesia que he escrit, la meva vida hauria estat ben distinta.<\/span><\/p>\n

Per altra banda, quan vaig llegir el t\u00edtol de la tesi que la tamb\u00e9 poeta \u00c0ngels Gregori va presentar el 2015 a la Universitat de Val\u00e8ncia amb\u00a0 el t\u00edtol\u00a0 <\/span>Llegir i escriure la ciutat. Una proposta d\u2019educaci\u00f3 liter\u00e0ria<\/span>... <\/span>no <\/span>em va sorprendre gens, al temps que em va omplir de joia que aconsegu\u00eds un <\/span>Cum Laude<\/span>, val a dir.<\/span><\/p>\n

De tota manera, els primers que mereixen i han fet la meva carrera, diguem, han estat els meus pares, gent sense estudis universitaris, poc viatgers que, en canvi, em van donar tot el que calia perqu\u00e8 jo fos universit\u00e0ria i viatgera. El meu m\u00e8rit, si en tinc algun, \u00e9s no embrancar-me a escriure una novel\u00b7la, tot i haver-ne tradu\u00eft moltes, com tamb\u00e9 esmer\u00e7ar-me ja fos en el memorialisme (biografies i retrats) amb un triumvirat que ha marcat el que he escrit i viscut. S\u00f3n Virginia Woolf, Merc\u00e8 Rodoreda i Doris Lessing. Tres autores que, excepte\u00a0 Woolf, no sols he conegut personalment sin\u00f3 que tamb\u00e9 m\u2019han honorat amb la seva generositat i amistat.<\/span><\/p>\n

En canvi, m\u2019he trobat a casa escrivint narracions curtes, sint\u00e8tiques, que em semblen cosines germanes de la poesia. T\u00e8cnicament, en poesia he procurat crear una m\u00e8trica pr\u00f2pia, com em va aconsellar Gabriel Ferrater. Per la meva part, he procurat no fer estil del meu propi estil perqu\u00e8 ho considero un amanerament.\u00a0 I he procurat i procuro, no perdre la meva capacitat innata d\u2019admiraci\u00f3, com ho palesa el volum que aplega la meva poesia des del principi fins ara mateix: <\/span>Tot m\u2019admira. Poesia Completa (1965-2021)<\/span>.<\/span>
\n<\/p>\n <\/div>\r\n \r\n

\r\n \r\n <\/i><\/span>\r\n <\/i><\/span>\r\n <\/span>\r\n Guanyador del II Premi Especial Jes\u00fas Serra<\/span>\r\n <\/div>\r\n
\r\n

Antonio Colinas <\/strong><\/p>\n

Poeta, narrador, assagista, traductor i cr\u00edtic literari.<\/strong><\/p>\n

Antonio Colinas va n\u00e9ixer el 30 de gener del 1946 a La Ba\u00f1eza (Lle\u00f3), una ciutat amb la qual, malgrat la seva traject\u00f2ria viatgera, sempre ha estat estretament en contacte. Poeta, narrador, assagista, traductor i cr\u00edtic literari, la seva obra ha estat sempre oberta a altres cultures, per la qual cosa posseeix un clar i profund sentit d'universalitat. Alhora, aquesta obra sempre t\u00e9 les seves arrels en la seva terra natal.<\/p>\n

Fidel a la fusi\u00f3 \u2014que sempre tant ha defensat\u2014 entre l'experi\u00e8ncia de viure i l'experi\u00e8ncia d'escriure, entre poesia i vida, la seva obra liter\u00e0ria no es podria explicar sense la seva experi\u00e8ncia vital, que passa \u2014com molt b\u00e9 ha analitzat el professor Jos\u00e9 Enrique Mart\u00ednez, autor de En la luz respirada, l'edici\u00f3 cr\u00edtica publicada el 2004 per l'editorial C\u00e0tedra\u2014 per llargues estades en diversos \u00e0mbits culturals, en qu\u00e8 ha apr\u00e8s i amb els quals ha dialogat, com el sud andal\u00fas (C\u00f2rdova), Madrid, Mil\u00e0 (It\u00e0lia), Eivissa (Illes Balears) o Salamanca.<\/p>\n

Resideix a It\u00e0lia entre els anys 1970 i 1974, on va treballar com a professor convidat i lector d'Espanyol a les universitats de Mil\u00e0 i B\u00e8rgam. Entre el 1977 i el 1998 va viure durant 21 anys a l'illa d'Eivissa, ja plenament dedicat a la seva tasca d'escriptor i de traductor. A aquesta rica etapa li deu bona part dels seus llibres, alguns dels quals fruit d'una laboriosa recerca, com ara Hacia el infinito naufragio. Una biograf\u00eda de Giacomo Leopardi o Rafael Alberti en Ibiza. Seis semanas del verano de 1936. Tamb\u00e9 altres de to m\u00e9s personal, com els seus llibres de poemes o els seus dos Tratados de armon\u00eda, en qu\u00e8 l'autor reconeix la seva \"filosofia de la vida\" durant aquesta etapa illenca. Tamb\u00e9 en aquesta etapa i fins a l'actualitat tamb\u00e9, ha exercit una \u00e0mplia tasca period\u00edstica i de cr\u00edtic literari en diversos diaris i revistes nacionals i estrangers.
\nEl 1971 es va casar amb Mar\u00eda Jos\u00e9 Marcos i t\u00e9 dos fills, Clara i Alejandro.<\/p>\n

Una po\u00e8tica<\/strong>
\nLa poesia \u00e9s per a mi una via de coneixement. \u00c9s a dir, un mitj\u00e0 per sentir, interpretar i valorar la realitat i la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia humana. Per\u00f2 no nom\u00e9s aquesta realitat aparent que els ulls veuen, sin\u00f3 tamb\u00e9 la que jo he anomenat en altres moments una realitat transcendida o transcendent. Crec que a la poesia no li est\u00e0 destinada la missi\u00f3 informativa que, de manera m\u00e9s concreta o \u201cfotogr\u00e0fica\u201d, ens ofereixen altres g\u00e8neres literaris, com l'assaig o el periodisme. En el poema, la paraula es caracteritza perqu\u00e8 \u00e9s i ha de ser, abans de res i sobretot, paraula nova.<\/p>\n

No n'hi ha prou a copiar o repetir la realitat, o els temes de la tradici\u00f3. Cal fer-ho amb paraula que es distingeixi, amb paraula nova. \u00c9s la novetat que ofereix la paraula po\u00e8tica \u2014la seva necessitat de fulgor, d'intensitat, d'emoci\u00f3, de puresa formal\u2014 el que distingeix el poema, el que fa que el poema sigui un poema i no prosa tallada enganyosament a trossos. Aquestes s\u00f3n algunes de les caracter\u00edstiques que jo li exigeixo al poema perqu\u00e8 sigui un veritable poema.<\/p>\n

La poesia \u00e9s tamb\u00e9 quelcom estretament unit a la vida, a l'experi\u00e8ncia de ser, al viatge exterior i interior de cada creador. No concebo un m\u00f3n sense poesia i no concebo, doncs, que aquesta no vagi estretament unida a l'experi\u00e8ncia quotidiana. Segons aquest punt de vista, la creaci\u00f3 po\u00e8tica t\u00e9 molt a veure amb el que Jung reconeixia com a proc\u00e9s d'individuaci\u00f3, \u00e9s a dir, el que ens porta a cadascun de nosaltres al pleroma: a ser el que cadascun de nosaltres volem i hem de ser, a la plenitud. Per aix\u00f2, la poesia es manifesta a trav\u00e9s d'un llenguatge que ens situa en un alt grau de consci\u00e8ncia i que ens posa en aquest cam\u00ed que condueix a la plenitud de ser.<\/p>\n

<\/p>\n <\/div>\r\n \r\n

\r\n \r\n <\/i><\/span>\r\n <\/i><\/span>\r\n <\/span>\r\n Guanyador del I Premi Especial Jes\u00fas Serra<\/span>\r\n <\/div>\r\n
\r\n

Feliu Formosa<\/strong><\/p>\n

Poeta, dramaturg i traductor.<\/strong><\/p>\n

Llicenciat en Filologia Rom\u00e0nica per la Universitat de Barcelona, ampli\u00e0 els seus estudis en l\u2019\u00e0mbit de la German\u00edstica, especialitat en la qual ha desenvolupat la major part de la seva tasca. Ha tradu\u00eft al catal\u00e0 i al castell\u00e0. En destaquem la traducci\u00f3 de les obres dram\u00e0tiques de Bertol Brecht, Ernst Toller, Tankred Dorst, Ant\u00f3n Tx\u00e8khov, HenrikIbsen i Thomas Bernhard, entre altres autors; ha tradu\u00eft poemes de Georg Trakl, Goethe i Fran\u00e7oise Villon. Pel que fa a la narrativa, ha estat traductor de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Mussil, Hienrich B\u00f6ll, Franz Kafka, Joseph Toth o Heinrich von Kleist, aix\u00ed com traductor d\u2019assajos de Doris Lessing i Peter Weiss.<\/p>\n

Amb relaci\u00f3 a la seva traject\u00f2ria po\u00e8tica, inici\u00e0 la seva carrera l\u2019any 1973, amb la publicaci\u00f3 de dos poemaris: Albes breus (Proa), i Llibre de les meditacions (Edicions 62). \u00c9s autor d\u2019una vintena de llibres de poesia. El seu \u00faltim treball, Papallona de l\u2019ombra (Pag\u00e8s Editors), es public\u00e0 l\u2019any 2018.<\/p>\n

Formosa \u00e9s un dels escriptors m\u00e9s guardonats de les lletres catalanes. Ha estat reconegut amb el Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977), Premi Cr\u00edtica Serra d\u2019Or de mem\u00f2ries per El present vulnerable (1980); Premi Ciutat de Palma \u2013 Joan Alcover de poesia en Catal\u00e0 amb Joan Casa i Fuster per Amb efecte (1980); Premi Lletra d\u2019Or per Semblan\u00e7a (1987). Pel que fa al reconeixement per la seva traject\u00f2ria i entrega en el panorama cultural, ha rebut la Creu de Sant Jordi (1988); Premi Nacional a la Traducci\u00f3 pel Ministerio de Cultura (1994); Premi Butaca, que honora tota una vida dedicada al teatre (2005); Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes (2005); Premi Nacional de Teatre (2007); Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006); Premi Friederich-Gundolf-Preis per la difusi\u00f3 de la cultura alemanya (2011), i Medalla de la Ciutat de Sabadell al M\u00e8rit Cultural (2012).<\/p>\n

<\/p>\n <\/div>\r\n <\/div>\r\n\r\n\r\n\r\n <\/div>[\/et_pb_code][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_text use_border_color=”off” custom_css_main_element=”li {margin-bottom: 20px;}” disabled=”off” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” background_size=”initial” _builder_version=”3.17.6″]<\/p>\n