CATALÁN – categoría Infantil

T’en recordes?

Eren com les dotze i mitja del de matí,
estàvem cadascú entretinguts al jardí.
I tu allà amb la mare ben amagadeta,
en aquella petita calentona coveta.
Fins que va arribar un moment, en el que et vam trobar,
I de l’emoció, ens vam posar tots a plorar.
Erets molt juganera,
però també a vegades, molt empipanera.
Quan el germanet et feia acaricies,
els teus peuets, d’alegria els movies.
I aquella escalfor de la mare tant tendra,
et deixava feta com una boleta.
Sabíem que a algú t’hi ha semblaries,
i que amb els ulls d’algú, et despertaries.
Serà rossa, castanya, pèl-roja o potser morena?
L’únic que sabíem, és que series una dolça nena.
D’alguna manera, un nom hauríem de triar,
i et vam posar el de la iaia, per un futur arribar a recordar.
Tabac d’estrès, exercici dels nervis i ungles de l’ansietat.
A l’estiu, tu i el dolor a la mare fèieu costat.
“No patiu, mengeu vosaltres que no tinc gana”
Ens va dir mentre menjàvem arròs a la cubana.
Fins que es va tornar en una dita de cada dia,
en aquell moment, de la preocupació, el nostre cor bullia.
Sempre ens preocupàvem per ella i també per tu.
No volíem que ta” mare es posés freda com Neptú.
Impactada, emocionada i ansiosa em vaig quedar,
quan em vaig adonar que poc més t’havia d’esperar.
Quan em vaig assabentar que naixeries amb flors al voltant,
Quan et veia per les fotos de tant en tant,
Quan des de dins del teu amagatall, ens miraves amb tendresa
Quan t’imaginava als meus braços, quina bellesa!
Més tard, a mig més a mitja primavera,
estava morta de fam davant la nevera.
I ni en aquell moment ni mai hauria parat a pensar,
que un sol missatge, la gana em fes abandonar.
“Hola! Hi ha algú que et vol conèixer, té ganes de veure’t!”
Mentre el llegia mil cops plena de llàgrimes, el gos es va esverar, pobret!
Òndia! Sí que han passat ràpidament les memòries,
les emocions, els moments, i les experiències.
Aquest, no ha estat un poema únic, ha estat un record.
Si en cap moment has vist el missatge i el vols descobrir,
crec que el poema, més d’un cop hauràs de llegir.

Anouk Borràs Hernández