CATALÁN – categoría Juvenil

Cadenes Invisibles

A l’ombra callada d’un fred racó,
un cor s’apaga sense cap so.
Els crits ofegats ningú no escolta,
les llàgrimes cauen, però ningú les nota.
El mirall li menteix, li mostra el malson,
no veu la bellesa, només la dissort.
Li xiuxiueja Ets massa, ets poc,
no vals la pena, fuig, fes el joc.
Compta les calories com compta els mals dies,
morint-se de gana en cadenes invisibles.
Cada mossegada és culpa i dolor,
cada vòmit, un crit que ressona al seu cor.
Les mànigues llargues oculten ferides,
cicatrius marcades com veus reprimides.
És dolor? És calma? És càstig o por?
Cada tall parla, però sense so.
Les nits són fosques, el pes insuportable,
les veus l’encerclen com crits insondables.
El full de la vida trontolla a la mà,
i el buit la crida vine ja.
Però entre la fosca, un fil l’abraça,
una veu suau que encara l’estreny.
No ets només por, ni tampoc fracàs,
ets llum i força, ets vida i pas.
El sol encara pot escalfar,
si prens la mà que et vol salvar.
No ets un número en una balança,
ets ànima pura que mereix esperança.
Les cicatrius no diuen la fi,
són marca de guerra, són crits en destí.
Si avui resisteixes i et quedes aquí,
pot ser demà… puguis somiure així.

Sandra Guillén García