CATALÁN – categoría Juvenil

Vaig aprendre aviat
a plegar-me com la roba neta,
a ocupar poc espai
dins de vides que no eren meves.

A dir que sí
quan volia ser incendi,
a empassar-me el crit
fins que va fer arrels.

Ara camino

amb un bosc creixent dins la boca.

Hi ha branques
que em trenquen les paraules,
i fruits
que ningú no sabrà mai que vaig portar.

Però avui

he deixat una esquerda oberta.

No per fugir.

No per salvar-me.

Sinó perquè,
si algú mira bé,
vegi que encara hi ha foc
sota la cendra.

Ona March i Mestres