6a edició Premis a la Recerca

Guanyadors

5a edició

Manuel Irimia

Catedràtic de recerca ICREA i cap de grup al Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona.

La diabetis és una malaltia que afecta aproximadament el 10% de la població adulta mundial, amb una prevalença en augment a tot el món. Aquesta malaltia, potencialment mortal i que suposa un gran repte per als sistemes sanitaris, es caracteritza pel mal funcionament o la pèrdua de les cèl·lules beta. Aquestes cèl·lules són característiques d'unes estructures del pàncrees denominades “illots de Langerhans” encarregades de produir la insulina, l'hormona responsable de mantenir el control glucèmic a la sang. Tanmateix, els mecanismes que subjeuen a la fallada aquestes cèl·lules en la diabetis no es coneixen bé i encara no hi ha intervencions eficaces per prevenir-ho. 

En un estudi recent publicat a "Nature Metabolism", l'equip d'Irimia va descobrir que els microexons tenen un paper clau en la funció del pàncrees i la regulació glucèmica, per la qual cosa són una possible diana terapèutica per al tractament de la diabetis. Els microexons són diminuts fragments d'ADN que formen part de més de 100 gens, entre els quals gens vitals per a la secreció d'insulina. Amb el projecte guardonat amb el Premi a la Recerca Jesús Serra Fundació Occident, Irimia i el seu equip volen explorar el seu ús per definir noves dianes moleculars i estratègies terapèutiques per a la diabetis, contribuint així a reduir les comorbiditats de la malaltia i la càrrega assistencial.

Sobre Manuel Irimia: Es va doctorar en Genètica per la Universitat de Barcelona i va fer estades postdoctorals a la Universitat de Standford i a la Universitat de Toronto. A la seva tornada el 2014, es va incorporar al CRG, on des de llavors és líder del grup de recerca “Transcriptòmica del desenvolupament i l'evolució dels vertebrats”.
 

Maira Bes

Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra (UNAV). Maira Bes és una de les investigadores espanyoles més importants en ciències de la salut en l'àrea de Nutrició i Dietètica i una de les millors científiques espanyoles, segons el rànquing fet pel CSIC. La seva investigació en epidemiologia nutricional se centra a entendre com els diversos patrons dietètics influeixen en les malalties cròniques i la seva mortalitat, atès que aquestes malalties constitueixen la principal causa de mort en l'àmbit mundial i són, en part, producte d'una mala alimentació. 

L'Objectiu de Desenvolupament sostenible ODS3, sobre la salut i el benestar, destaca la necessitat de fomentar una dieta principalment d'origen vegetal que, a més de ser saludable, al seu torn serà més sostenible des d'un punt de vista ambiental. Tanmateix, aquest tipus de dietes poden tenir deficiències nutricionals i la seva qualitat nutricional varia segons les opcions d'aliments.

Amb el suport del Premi a la Recerca Jesús Serra Fundació Occident, Maira Bes desenvoluparà i validarà, per primera vegada en l'àmbit mundial, un qüestionari per avaluar de forma estandarditzada la qualitat nutricional de les persones veganes. Això permetrà la detecció de riscos dietètics i de salut en un context clínic i ajudarà els professionals de la salut a millorar les recomanacions dietètiques a persones veganes. 

Sobre Maira Bes: Després de doctorar-se en Farmàcia a la UNAV, Bes va fer una estada postdoctoral a la Universitat de Harvard i va ser investigadora visitant a la Universitat de Loma Linda. Actualment és investigadora principal del Projecte SUN i del grup Dieta i Estils de Vida de l'Institut de Recerca Sanitària de Navarra (IdiSNA) i investigadora adscrita a CIBERobn, així com coordinadora del grup de treball de Nutrició de la Societat Espanyola d'Epidemiologia. A més, combina la recerca amb la docència als graus de Medicina, Farmàcia i Nutrició de la UNAV.

 

4a edició

Arkaitz Carracedo

Professor de Recerca Ikerbasque al Centre de Recerca Cooperativa en Biociències (CIC bioGUNE) i professor associat de la Universitat del País Basc. Arkaitz Carracedo es va doctorar en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Complutense de Madrid. Després d'estades postdoctorals al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Hospital i al Beth Israel Deaconess Medical Center, Harvard Medical School (EUA), va establir el seu grup de recerca al CIC bioGUNE a finals del 2010. El seu laboratori és pioner en l'estudi de les bases metabòliques del càncer de pròstata. Les seves investigacions en aquest camp han estat finançades amb tres projectes del European Research Council (ERC) i també han estat reconegudes amb nombrosos premis, als quals ara se suma el Premi a la Investigació Jesús Serra Fundació Occident. 

El càncer de pròstata és el més freqüent entre homes, fet que suposa un problema de salut i socioeconòmic de primer ordre. El projecte premiat persegueix entendre les bases moleculars que regulen l'agressivitat d'aquest tipus de càncer. En concret, Carracedo vol aclarir els efectes moleculars de les poliamines en cèl·lules tumorals i no tumorals, i així definir el seu potencial terapèutic per regular la seva síntesi al nostre organisme o fins i tot refinar-ne l'com a complements alimentaris. 

Les poliamines són unes molècules claus en el creixement, el desenvolupament i la senescència cel·lular. Són molècules que es troben fàcilment en la dieta mediterrània i que es postulen com a complements dietètics saludables pels seus efectes antiinflamatoris i antienvelliment. Tanmateix, Carracedo i el seu equip han descobert que el metabolisme de les poliamines està alterat en cèl·lules canceroses, cosa que genera concentracions més altes d'aquesta molècula, que podrien determinar l'avenç del càncer de pròstata. Entendre millor aquest efecte creuat de les poliamines permetrà desenvolupar intervencions terapèutiques que trobin un equilibri entre els seus efectes saludables i l'accés de les cèl·lules de càncer a aquestes molècules.

 

Fàtima Crispi

Metgessa especialista sènior a la Unitat de Cardiologia Fetal del Centre de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Hospital Sant Joan de Déu, on lidera una consulta pionera per a l'estudi del cor fetal en patologies extracardíaques. Crispi combina la seva tasca assistencial amb la seva feina com a investigadora a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i a BCNatal. També és professora associada de la Universitat de Barcelona.

Les seves investigacions s'han centrat a estudiar als nadons que neixen amb baix pes, una condició que afecta el 7-10% dels nounats i que no té tractament. Aquesta afecció està associada a una alta morbi-mortalitat perinatal i també té conseqüències en la salut cardiovascular d'aquests futurs nens i adults. 

Crispi va descriure la manera en què el cor d'aquests fetus es remodela per adaptar-se a la insuficiència placentària que provoca el pes baix i, posteriorment, va demostrar que aquests canvis cardiovasculars persistien en la infància, l'adolescència i la vida adulta, cosa que probablement explica la seva susceptibilitat més elevada a malalties cardiovasculars.

A partir d'una intervenció en la dieta de les dones embarassades, Crispi i el seu equip han aconseguit reduir un 30% el nombre de nadons amb baix pes, així com els danys cardiovasculars associats. Gràcies al suport de la Jesús Serra Fundació Occident, el seu objectiu ara és estudiar si els beneficis sobre el desenvolupament cardiovascular persisteixen en els nens uns anys després del seu naixement.

 

3a edició

Ma Carmen Collado

Actualment, és investigadora científica del CSIC al Grup de Bacteris Làctics i Probiòtics a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC). Des del 2007 és professora adjunta a la Universitat de Turku (Finlàndia). A més, participa en diversos cursos d'especialització, inclosos alguns màsters de la UPV, la Universitat de València (UV) i la Universitat de Turku (Finlàndia).

La seva línia de treball s'emmarca en l'establiment d'associacions entre la microbiota humana, l'alimentació i la salut en el binomi maternoinfantil. Més concretament, el seu equip investiga l'efecte de les exposicions primerenques (factors perinatals, ambientals i genètics) en la microbiota, així com en components específics de la llet materna (inclosos marcadors immunes, metabòlits, oligosacàrids, microbiota), i la seva repercussió en la salut del nen i del futur adult.

Ha estat seleccionada per al Premi Recerca per la seva trajectòria en l'àmbit de recerca clínica i, en especial, pel seu treball de recerca “Interacció entre microbiota i dieta durant els primers 1.000 dies de vida”. Amb aquest projecte, es pretén remarcar la importància de l'ambient nutricional, microbià i ambiental durant els primers estadis de la vida, els 1.000 primers dies, que van des de la concepció fins al segon any de vida, per la seva importància crucial pel fet que influeixen tant en el creixement i el desenvolupament corporal del nen com en la prevenció de futures malalties no transmissibles, com obesitat, al·lèrgies i diabetis en l'adult.

 

Dr. Borja Ibáñez

Cardiòleg de l'Hospital Fundación Jiménez Díaz de Madrid i cap de grup al CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV), és líder d'opinió mundial en el camp de les malalties del cor. Ha estat escollit per la Societat Europea de Cardiologia com a president de les guies de pràctica clínica per al tractament de l'infart agut de miocardi. La seva especialitat desenvolupada és la "Cardiotoxicitat per antraciclines: desenvolupament de teràpies orientades a la protecció mitocondrial. Des del mecanisme al pacient".

El Dr. Ibáñez dirigeix línies de recerca en el camp de les malalties del miocardi; en particular, l'infart agut de miocardi, la insuficiència cardíaca i la cardiotoxicitat associada a tractaments de càncer.

Ha rebut aquest reconeixement per la seva trajectòria investigadora en la modalitat clínica i, en concret, pel seu treball d'investigació "Abordajes nutricionales para la prevención de cardiotoxicidad asociada a tratamientos de cáncer", centrat a desenvolupar una nova intervenció terapèutica destinada a reduir la prevalença d'insuficiència cardíaca crònica en supervivents de càncer.

 

Rubén Nogueiras

Profesor titular i investigador del Programa Oportunius al Centre Singular de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CIMUS) de la Universitat de Santiago de Compostel·la, on coordina el grup de Metabolisme Molecular.

La seva trajectòria sempre ha estat centrada en l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en l'obesitat, una malaltia pandèmica que suposa un elevat cost econòmic, social i sanitari. 

 

Ha estat seleccionat pel jurat dels Premis a la Recerca Jesús Serra Fundació Occident pel seu projecte "Role of Tanycytes in Nutrient Sensing", que està molt centrat en malalties pandèmiques que suposen un elevat cost econòmic, social i sanitari, com ara l'obesitat. Amb aquesta recerca vol aportar una visió sobre quins mecanismes estan implicats en la interacció entre el sistema nerviós central i els òrgans perifèrics per regular el balanç energètic, i investiga nous mecanismes implicats en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, una malaltia íntimament lligada a l'obesitat, la prevalença de la qual augmenta de manera contínua i per a la qual no hi ha cap tractament.

 

2a edició

Dr. Raúl Zamora Ros

Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Institut Català d'Oncologia.

Ha rebut aquest reconeixement per la seva trajectòria investigadora en l'àmbit de la investigació clínica i, en especial, pel seu treball d'investigació "Polifenoles dietéticos y sus efectos en los marcadores de obesidad", en què s'avalua l'associació entre l'exposició de polifenols i els marcadors d'obesitat, així com el seu efecte sobre els paràmetres de la salut i la pèrdua ponderal en un tractament d'aprimament.

 

Dr. Salvador Aznar Benitah

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona).

Ha estat escollit per la seva trajectòria d'investigació en l'àmbit de recerca bàsica i, en especial, pel seu treball d'investigació “Impacto de los ácidos grasos en la dieta sobre las células iniciadoras de metástasis”. Aquest projecte intenta aprofundir en els recents descobriments sobre cèl·lules iniciadores de metàstasi amb alts nivells del canal d'àcid gras CD36. L'equip de recerca espera obtenir informació fonamental sobre els mecanismes de metàstasi i sobre quines influències hi té la dieta. Aquest punt és important, ja que en les dietes occidentals es consumeixen grans quantitats d'àcids grassos i la metàstasi és la causa principal de morts relacionades amb el càncer.

 

1a edició

Dra. Guadalupe Sabio Buzo

Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (CNIC) Llicenciada en Medicina Veterinària per la Universitat d'Extremadura el 2000, va fer el seu doctorat sota la direcció de la Dra. Ana Cuenda i de manera conjunta a la Universitat d'Extremadura i a la Unitat de Fosforilació de Proteïnes MRC a Dundee (Regne Unit) sobre la funció redundant de p38-gamma i p38 delta.

Va treballar com a investigadora associada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts (Worcester, Estats Units) fins que va tornar a Espanya el 2009 amb un contracte Ramón y Cajal per estudiar malalties relacionades amb l'obesitat, com ara la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.

L'any 2011 es va incorporar al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), on dirigeix un grup d'investigació de malalties relacionades amb l'obesitat.

Ha produït una extensa varietat de publicacions a revistes científiques molt importants, com ara Nature, Cell Metabolism, Blood, Science i Proceedings of the National Academy of Sciences. A més, ha participat com a convidada a fòrums científics de gran rellevància.

Projecte d'investigació: rol de les proteïnes-cinases acivades per mitògens (MAPK) en la regulació de les vies de senyalització implicades en el metabolisme, la proliferació cel·lular, la diferenciació i l'apoptosi.

 

Dr. Pablo Pérez Martínez

Institut Maimónides de Recerca Biomèdica de Còrdova (IMIBIC) Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Còrdova el 1997, és professor titular de Medicina de la Universitat de Còrdova i metge especialista de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Reina Sofía, també a Còrdova. A més a més, és investigador principal a l'Institut Maimònides d'Investigació Biomèdica de Còrdova, on dirigeix diverses investigacions, la més important de les quals és “La dieta mediterrània associada a probiòtics millora la capacitat cognitiva en pacients amb deteriorament cognitiu lleu perquè modula l'eix microbiota-intestí-cervell”, finançada per l'Institut de Salut Carlos III. Amb aquesta investigació ha obtingut tres projectes del Fons d'Investigació en Salut (FIS) consecutius i col·labora amb diversos projectes finançats per la Unió Europea.

La seva científica se centra en l'estudi de la nutrigenòmica clínica, més concretament en la interacció entre el genoma (microbioma intestinal i genoma somàtic) i l'ambient, en la biomodulació de les malalties cardiovasculars i en la diabetis. És autor de nombrosos articles científics que s'han publicat a revistes de gran impacte i participa en projectes d'innovació docent.

Projecte d'investigació: rol de la dieta mediterrània en la millora del deteriorament cognitiu lleu a través de la modulació de neuropèptids, àcids grassos, marcadors d'estrès oxidatiu i inflamació en la microbiota, l'intestí i el cervell.