Premis a la Recerca Jesús Serra

Guanyadors

8a edició

Mercedes Soto Prieto

Les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de mort. Però fins i tot els que superen un episodi cardiovascular tenen un risc més elevat de tornar a emmalaltir a causa, entre altres factors, de la dificultat de mantenir hàbits de vida saludables.

Per això, l'equip de Mercedes Soto Prieto, amb el suport del Premi a la Recerca Jesús Serra, desenvoluparà una intervenció accessible basada en l'estil de vida mediterrani: accés a ingredients i receptes saludables i acompanyament personalitzat en activitat física, son, estrès i connexió social. A més, analitzarà diversos indicadors biològics per entendre per què unes persones responen millor que d'altres als canvis de l'estil de vida per construir un model aplicable al sistema sanitari. Soto Prieto, doctora en Epidemiologia Nutricional amb postdoctorat a Harvard, és professora titular a la Universitat Autònoma de Madrid i professora adjunta a Harvard.

 

Marc Liesa

La diabetis de tipus 2 és una de les malalties cròniques més prevalents, que afecta més de 500 milions de persones. Un dels seus principals desafiaments és que avança en silenci durant anys i, quan es diagnostica, el pàncrees ja fa temps que falla. L'equip de Marc Liesa ha identificat un dels primers senyals d'aquesta malaltia, una secreció anòmala d'insulina durant el dejuni causada per canvis a les mitocòndries de les cèl·lules productores d'insulina, i que podria estar desencadenada per les dietes riques en greixos.

Amb el suport del Premi a la Recerca Jesús Serra, investigarà si restaurar aquests canvis pot frenar la malaltia en les fases més primerenques. Liesa es va doctorar a la Universitat de Barcelona, va passar 13 anys als Estats Units (Boston i UCLA), va cofundar Enspire Bio i des del 2022 dirigeix un grup a l'IBMB-CSIC.

 

7a edició

Jordi Mayneris Perxachs

Jordi Mayneris Perxachs, cap de grup de recerca en Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI), ha dedicat la seva carrera a estudiar com la nostra microbiota intestinal afecta la salut. Ara està investigant com la microbiota influeix en l'addicció al menjar, un trastorn que contribueix de manera important a l'obesitat. Gràcies a aquest suport, el seu equip estudiarà com un bacteri molt comú al nostre intestí, que actua com a probiòtic natural, i els compostos que produeix poden modular el cervell i el comportament alimentari. El seu objectiu: identificar mecanismes que permetin desenvolupar noves intervencions nutricionals i naturals per prevenir i tractar l'addicció al menjar, oferint un enfocament innovador davant de l'obesitat i els seus efectes en la salut.

 

Ana Belén Crujeiras

Ana Belén Crujeiras, cap de grup de recerca en Epigenòmica en Endocrinologia i Nutrició de l'Institut de Recerques Sanitàries de Santiago - Servicio Galego de Saúde (IDIS-SERGAS), ha estat guardonada pel seu treball en la recerca del paper de la pèrdua de pes en la millora del tractament del càncer de mama en dones postmenopàusiques amb obesitat. El seu projecte avaluarà si una dieta cetogènica baixa en calories o un tractament nutricional estàndard de pèrdua de pes poden influir en la progressió del càncer, la composició corporal i l'envelliment cel·lular. Amb el reconeixement d'aquest estudi pioner, busquen integrar la nutrició en l'abordatge oncològic, avançar cap a teràpies més personalitzades i contribuir a la prevenció del càncer associat a l'obesitat.

 

6. a edició

María Mittelbrunn

María Mittelbrunn, científica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i directora del Laboratori d'Immunometabolisme i Inflamació al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM), ha estat guardonada pel seu treball en la recerca del rejoveniment del sistema immunitari i la prevenció de malalties associades a l'envelliment. Gràcies a aquest reconeixement, ella i el seu equip investigaran noves solucions nutricionals que puguin activar el metabolisme dels limfòcits T, cèl·lules clau del sistema immunitari, per tal de contrarestar el seu deteriorament i promoure un envelliment més saludable.

 

Andreea Ciudin

Andreea Ciudin, investigadora líder del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l'Obesitat a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha dedicat la seva carrera a explorar noves maneres de comprendre l'origen i la progressió de l'obesitat. Amb el suport dels Premis, el seu equip podrà avançar en el desenvolupament d'un innovador programari d'intel·ligència artificial que analitzarà amb precisió la composició corporal i la despesa energètica en repòs, fet que facilitarà la personalització de teràpies nutricionals i tractaments integrals per combatre aquesta malaltia.

 

5a edició

Manuel Irimia

Catedràtic de recerca ICREA i cap de grup al Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona.

La diabetis és una malaltia que afecta aproximadament el 10% de la població adulta mundial, amb una prevalença en augment a tot el món. Aquesta malaltia, potencialment mortal i que suposa un gran repte per als sistemes sanitaris, es caracteritza pel mal funcionament o la pèrdua de les cèl·lules beta. Aquestes cèl·lules són característiques d'unes estructures del pàncrees denominades “illots de Langerhans” encarregades de produir la insulina, l'hormona responsable de mantenir el control glucèmic a la sang. Tanmateix, els mecanismes que subjeuen a la fallada aquestes cèl·lules en la diabetis no es coneixen bé i encara no hi ha intervencions eficaces per prevenir-ho. 

En un estudi recent publicat a "Nature Metabolism", l'equip d'Irimia va descobrir que els microexons tenen un paper clau en la funció del pàncrees i la regulació glucèmica, per la qual cosa són una possible diana terapèutica per al tractament de la diabetis. Els microexons són diminuts fragments d'ADN que formen part de més de 100 gens, entre els quals gens vitals per a la secreció d'insulina. Amb el projecte guardonat amb el Premi a la Recerca Jesús Serra de Fundació Occident, Irimia i el seu equip volen explorar el seu ús per definir noves dianes moleculars i estratègies terapèutiques per a la diabetis i contribuir, així, a reduir les comorbiditats de la malaltia i la càrrega assistencial.

Sobre Manuel Irimia: Es va doctorar en Genètica per la Universitat de Barcelona i va fer estades postdoctorals a la Universitat de Standford i a la Universitat de Toronto. A la seva tornada el 2014, es va incorporar al CRG, on des de llavors és líder del grup de recerca “Transcriptòmica del desenvolupament i l'evolució dels vertebrats”.
 

Maira Bes

Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra (UNAV). Maira Bes és una de les investigadores espanyoles més importants en ciències de la salut en l'àrea de Nutrició i Dietètica i una de les millors científiques espanyoles, segons el rànquing fet pel CSIC. La seva investigació en epidemiologia nutricional se centra a entendre com els diversos patrons dietètics influeixen en les malalties cròniques i la seva mortalitat, atès que aquestes malalties constitueixen la principal causa de mort en l'àmbit mundial i són, en part, producte d'una mala alimentació. 

L'Objectiu de Desenvolupament sostenible ODS3, sobre la salut i el benestar, destaca la necessitat de fomentar una dieta principalment d'origen vegetal que, a més de ser saludable, al seu torn serà més sostenible des d'un punt de vista ambiental. Tanmateix, aquest tipus de dietes poden tenir deficiències nutricionals i la seva qualitat nutricional varia segons les opcions d'aliments.

Amb el suport del Premi a la Recerca Jesús Serra de Fundació Occident, Maira Bes desenvoluparà i validarà, per primera vegada en l'àmbit mundial, un qüestionari per avaluar de forma estandarditzada la qualitat nutricional de les persones veganes. Això permetrà la detecció de riscos dietètics i de salut en un context clínic i ajudarà els professionals de la salut a millorar les recomanacions dietètiques a persones veganes. 

Sobre Maira Bes: Després de doctorar-se en Farmàcia a la UNAV, Bes va fer una estada postdoctoral a la Universitat de Harvard i va ser investigadora visitant a la Universitat de Loma Linda. Actualment és investigadora principal del Projecte SUN i del grup Dieta i Estils de Vida de l'Institut de Recerca Sanitària de Navarra (IdiSNA) i investigadora adscrita a CIBERobn, així com coordinadora del grup de treball de Nutrició de la Societat Espanyola d'Epidemiologia. A més, combina la recerca amb la docència als graus de Medicina, Farmàcia i Nutrició de la UNAV.

 

4a edició

Arkaitz Carracedo

Professor de Recerca Ikerbasque al Centre de Recerca Cooperativa en Biociències (CIC bioGUNE) i professor associat de la Universitat del País Basc. Arkaitz Carracedo es va doctorar en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Complutense de Madrid. Després d'estades postdoctorals al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Hospital i al Beth Israel Deaconess Medical Center, Harvard Medical School (EUA), va establir el seu grup de recerca al CIC bioGUNE a finals del 2010. El seu laboratori és pioner en l'estudi de les bases metabòliques del càncer de pròstata. Les seves investigacions en aquest camp han estat finançades amb 3 projectes del European Research Council (ERC) i han estat també reconegudes amb nombrosos premis, als quals ara se suma el Premi a la Recerca Jesús Serra de Fundació Occident. 

El càncer de pròstata és el més freqüent entre homes, fet que suposa un problema de salut i socioeconòmic de primer ordre. El projecte premiat persegueix entendre les bases moleculars que regulen l'agressivitat d'aquest tipus de càncer. En concret, Carracedo vol aclarir els efectes moleculars de les poliamines en cèl·lules tumorals i no tumorals, i així definir el seu potencial terapèutic per regular la seva síntesi al nostre organisme o fins i tot refinar-ne l'com a complements alimentaris. 

Les poliamines són unes molècules claus en el creixement, el desenvolupament i la senescència cel·lular. Són molècules que es troben fàcilment en la dieta mediterrània i que es postulen com a complements dietètics saludables pels seus efectes antiinflamatoris i antienvelliment. Tanmateix, Carracedo i el seu equip han descobert que el metabolisme de les poliamines està alterat en cèl·lules canceroses, cosa que genera concentracions més altes d'aquesta molècula, que podrien determinar l'avenç del càncer de pròstata. Entendre millor aquest efecte creuat de les poliamines permetrà desenvolupar intervencions terapèutiques que trobin un equilibri entre els seus efectes saludables i l'accés de les cèl·lules de càncer a aquestes molècules.

 

Fàtima Crispi

Metgessa especialista sènior a la Unitat de Cardiologia Fetal del Centre de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Hospital Sant Joan de Déu, on lidera una consulta pionera per a l'estudi del cor fetal en patologies extracardíaques. Crispi combina la seva tasca assistencial amb la seva feina com a investigadora a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i a BCNatal. També és professora associada de la Universitat de Barcelona.

Les seves investigacions s'han centrat a estudiar als nadons que neixen amb baix pes, una condició que afecta el 7-10% dels nounats i que no té tractament. Aquesta afecció està associada a una alta morbi-mortalitat perinatal i també té conseqüències en la salut cardiovascular d'aquests futurs nens i adults. 

Crispi va descriure la manera en què el cor d'aquests fetus es remodela per adaptar-se a la insuficiència placentària que provoca el pes baix i, posteriorment, va demostrar que aquests canvis cardiovasculars persistien en la infància, l'adolescència i la vida adulta, cosa que probablement explica la seva susceptibilitat més elevada a malalties cardiovasculars.

A partir d'una intervenció en la dieta de les dones embarassades, Crispi i el seu equip han aconseguit reduir un 30% el nombre de nadons amb baix pes, així com els danys cardiovasculars associats. Gràcies al suport de la Fundació Jesús Serra de Fundació Occident, el seu objectiu és ara estudiar si els beneficis sobre el desenvolupament cardiovascular persisteixen en els nens/es uns anys després del seu naixement.

 

3a edició

Ma Carmen Collado

Actualment, és investigadora científica del CSIC al Grup de Bacteris Làctics i Probiòtics a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC). Des del 2007 és professora adjunta a la Universitat de Turku (Finlàndia). A més, participa en diversos cursos d'especialització, inclosos alguns màsters de la UPV, la Universitat de València (UV) i la Universitat de Turku (Finlàndia).

La seva línia de treball s'emmarca en l'establiment d'associacions entre la microbiota humana, l'alimentació i la salut en el binomi maternoinfantil. Més concretament, el seu equip investiga l'efecte de les exposicions primerenques (factors perinatals, ambientals i genètics) en la microbiota, així com en components específics de la llet materna (inclosos marcadors immunes, metabòlits, oligosacàrids, microbiota), i la seva repercussió en la salut del nen i del futur adult.

Ha estat seleccionada per al Premi Recerca per la seva trajectòria en l'àmbit de recerca clínica i, en especial, pel seu treball de recerca “Interacció entre microbiota i dieta durant els primers 1.000 dies de vida”. Amb aquest projecte, es pretén remarcar la importància de l'ambient nutricional, microbià i ambiental durant els primers estadis de la vida, els 1.000 primers dies, que van des de la concepció fins al segon any de vida, per la seva importància crucial pel fet que influeixen tant en el creixement i el desenvolupament corporal del nen com en la prevenció de futures malalties no transmissibles, com obesitat, al·lèrgies i diabetis en l'adult.

 

Dr. Borja Ibáñez

Cardiòleg de l'Hospital Fundación Jiménez Díaz de Madrid i cap de grup al CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV), és líder d'opinió mundial en el camp de les malalties del cor. Ha estat escollit per la Societat Europea de Cardiologia com a president de les guies de pràctica clínica per al tractament de l'infart agut de miocardi. La seva especialitat desenvolupada és la "Cardiotoxicitat per antraciclines: desenvolupament de teràpies orientades a la protecció mitocondrial. Des del mecanisme al pacient".

El Dr. Ibáñez dirigeix línies de recerca en el camp de les malalties del miocardi; en particular, l'infart agut de miocardi, la insuficiència cardíaca i la cardiotoxicitat associada a tractaments de càncer.

Ha rebut aquest reconeixement per la seva trajectòria investigadora en la modalitat clínica i, en concret, pel seu treball d'investigació "Abordajes nutricionales para la prevención de cardiotoxicidad asociada a tratamientos de cáncer", centrat a desenvolupar una nova intervenció terapèutica destinada a reduir la prevalença d'insuficiència cardíaca crònica en supervivents de càncer.

 

Rubén Nogueiras

Profesor titular i investigador del Programa Oportunius al Centre Singular de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CIMUS) de la Universitat de Santiago de Compostel·la, on coordina el grup de Metabolisme Molecular.

La seva trajectòria sempre ha estat centrada en l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en l'obesitat, una malaltia pandèmica que suposa un elevat cost econòmic, social i sanitari. 

 

Ha estat seleccionat pel jurat dels Premis a la Recerca Jesús Serra de Fundació Occident pel seu projecte “Role of Tanycytes in Nutrient Sensing”, que està molt centrat en malalties pandèmiques que suposen un elevat cost econòmic, social i sanitari com és l'obesitat. Amb aquesta recerca vol aportar una visió sobre quins mecanismes estan implicats en la interacció entre el sistema nerviós central i els òrgans perifèrics per regular el balanç energètic, i investiga nous mecanismes implicats en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, una malaltia íntimament lligada a l'obesitat, la prevalença de la qual augmenta de manera contínua i per a la qual no hi ha cap tractament.

 

2a edició

Dr. Raúl Zamora Ros

Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Institut Català d'Oncologia.

Ha rebut aquest reconeixement per la seva trajectòria investigadora en l'àmbit de la investigació clínica i, en especial, pel seu treball d'investigació "Polifenoles dietéticos y sus efectos en los marcadores de obesidad", en què s'avalua l'associació entre l'exposició de polifenols i els marcadors d'obesitat, així com el seu efecte sobre els paràmetres de la salut i la pèrdua ponderal en un tractament d'aprimament.

 

Dr. Salvador Aznar Benitah

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona).

Ha estat escollit per la seva trajectòria d'investigació en l'àmbit de recerca bàsica i, en especial, pel seu treball d'investigació “Impacto de los ácidos grasos en la dieta sobre las células iniciadoras de metástasis”. Aquest projecte intenta aprofundir en els recents descobriments sobre cèl·lules iniciadores de metàstasi amb alts nivells del canal d'àcid gras CD36. L'equip de recerca espera obtenir informació fonamental sobre els mecanismes de metàstasi i sobre quines influències hi té la dieta. Aquest punt és important, ja que en les dietes occidentals es consumeixen grans quantitats d'àcids grassos i la metàstasi és la causa principal de morts relacionades amb el càncer.

 

1a edició

Dra. Guadalupe Sabio Buzo

Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (CNIC) Llicenciada en Medicina Veterinària per la Universitat d'Extremadura el 2000, va fer el seu doctorat sota la direcció de la Dra. Ana Cuenda i de manera conjunta a la Universitat d'Extremadura i a la Unitat de Fosforilació de Proteïnes MRC a Dundee (Regne Unit) sobre la funció redundant de p38-gamma i p38 delta.

Va treballar com a investigadora associada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts (Worcester, Estats Units) fins que va tornar a Espanya el 2009 amb un contracte Ramón y Cajal per estudiar malalties relacionades amb l'obesitat, com ara la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.

L'any 2011 es va incorporar al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), on dirigeix un grup d'investigació de malalties relacionades amb l'obesitat.

Ha produït una extensa varietat de publicacions a revistes científiques molt importants, com ara Nature, Cell Metabolism, Blood, Science i Proceedings of the National Academy of Sciences. A més, ha participat com a convidada a fòrums científics de gran rellevància.

Projecte d'investigació: rol de les proteïnes-cinases acivades per mitògens (MAPK) en la regulació de les vies de senyalització implicades en el metabolisme, la proliferació cel·lular, la diferenciació i l'apoptosi.

 

Dr. Pablo Pérez Martínez

Institut Maimónides de Recerca Biomèdica de Còrdova (IMIBIC) Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Còrdova el 1997, és professor titular de Medicina de la Universitat de Còrdova i metge especialista de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Reina Sofía, també a Còrdova. A més a més, és investigador principal a l'Institut Maimònides d'Investigació Biomèdica de Còrdova, on dirigeix diverses investigacions, la més important de les quals és “La dieta mediterrània associada a probiòtics millora la capacitat cognitiva en pacients amb deteriorament cognitiu lleu perquè modula l'eix microbiota-intestí-cervell”, finançada per l'Institut de Salut Carlos III. Amb aquesta investigació ha obtingut tres projectes del Fons d'Investigació en Salut (FIS) consecutius i col·labora amb diversos projectes finançats per la Unió Europea.

La seva científica se centra en l'estudi de la nutrigenòmica clínica, més concretament en la interacció entre el genoma (microbioma intestinal i genoma somàtic) i l'ambient, en la biomodulació de les malalties cardiovasculars i en la diabetis. És autor de nombrosos articles científics que s'han publicat a revistes de gran impacte i participa en projectes d'innovació docent.

Projecte d'investigació: rol de la dieta mediterrània en la millora del deteriorament cognitiu lleu a través de la modulació de neuropèptids, àcids grassos, marcadors d'estrès oxidatiu i inflamació en la microbiota, l'intestí i el cervell.

Guanyadors

2a edició

Secció Alimentació i Ciència de Maldita.es

Maldita.es és una fundació sense ànim de lucre referent a Espanya en la verificació de dades i la lluita contra la desinformació. Amb més de vuit anys de trajectòria, combina periodisme de dades, fact-checking i divulgació basada en evidència, i forma part dels estàndards de verificació IFCN i EFCSN. La seva secció Maldita Alimentación desmunta rumors falsos i mites sobre nutrició, analitza dietes de moda i respon els dubtes de la ciutadania a través de les xarxes socials. Els seus continguts arriben a prop d'un milió de visites anuals i participa en iniciatives europees com ara Infoodmation. La coordina Laura García Merino, periodista de ciència i salut amb trajectòria a l'Agència SINC i The Conversation España.

 

Aitor Sánchez (@midietacojea)

Aitor Sánchez García és divulgador científic, dietista-nutricionista i tecnòleg alimentari. Va investigar a la Universitat de Granada, amb estades al Karolinska Institutet i la Universitat de Bristol. Amb el seu blog "Mi dieta cojea", fa més d'una dècada que desmunta mites alimentaris a través de les xarxes socials, on què acumula més de 500.000 seguidors, i llibres de divulgació. Col·labora amb RNE, RTVE i La Vanguardia, ha fet xerrades, ha participat en documentals i assessora empreses alimentàries, sempre amb un mateix enfocament: traduir l'evidència científica en missatges útils i comprensibles. Actualment, duu a terme el doctorat en Nutrició Humana a la Universitat de Granada i codirigeix un centre de nutrició.

 

1a edició

Cristina Saéz

Durant més de vint anys, Cristina Sáez ha dedicat la seva carrera a explicar com la ciència influeix en la vida quotidiana, especialment en allò que mengem, com ens cuidem i de quina manera la recerca biomèdica i nutricional pot millorar la nostra salut. Sáez ha estat una veu constant als principals mitjans de comunicació del país, combinant el rigor científic amb una mirada humana i propera. Al llarg de la seva trajectòria, ha escrit de forma regular a La Vanguardia, on ha signat reportatges i entrevistes sobre microbiota intestinal, epigenètica, envelliment saludable i prevenció de malalties metabòliques i oncològiques. Recentment, s'ha incorporat com a coordinadora de ciència al diari Ara i compagina aquest càrrec amb col·laboracions en mitjans com National Geographic, Agència SINC, Gut Microbiota for Health i el CCCB Lab, entre d'altres. En tots ells manté un focus constant: com l'alimentació, l'estil de vida i la microbiota determinen la nostra salut i benestar.

Beatriz Robles i Laura Caorsi

,“A la guerra con una cuchara” és un pòdcast d'alimentació i salut guardonat a la 1a edició dels Accèssits. Dirigit per la dietista-nutricionista Beatriz Robles i la periodista Laura Caorsi, el programa va més enllà de les típiques recomanacions dietètiques i analitza com factors socials, culturals i econòmics influeixen en la manera com mengem. Totes dues col·laboren amb mitjans com Maldita.es, RTVE, El Comidista, El País, Eroski Consumer o Revista Contexto, i han escrit i publicat llibres sobre alimentació i salut. A més, Robles és professora de la Universitat Isabel I de Burgos. Totes dues participen activament en tasques de divulgació, formació i assessorament institucional, i col·laboren amb organismes públics i espais acadèmics per promoure una alimentació més saludable, conscient i sostenible.